ASTOR i BESURT

BENVINGUT, BENVINGUDA

2007-04-23T03:03:00.000+02:00

Gràcies per entrar a la pàgina del llibre de poesia ASTOR i BESURT.
La vocació d'aquesta pàgina és posar les noves tecnologies al servei de la cultura per tal de compartir-la.

Entenc aquest blog com una guia de lectura del llibre homònim, però també pots passejar-t'hi sense tenir-lo perquè hi trobaràs una poesia entenedora sobre ocells, neu, vent, paisatges, el país, les febleses humanes, la fe, etc. Crec que l'adjectiu entenedora és important, ja que sovint la poesia costa d'entendre, i sembla que només sigui apta per a literats. La que jo faig és fresca, lliure, amb atenció a la riquesa del llenguatge de la meva terra, el Pirineu, però que s'entén. Tanmateix, la columna de la dreta, on hi ha llistats tots els poemes del llibre, resoldrà la majoria de dubtes que et puguin sorgir, tant de temàtica com de vocabulari.

Seria una gran satisfacció promoure l'intercanvi d'opinions al respecte dels temes, l'estil, la motivació, etc dels poemes. L'adreça de la capçalera del blog és per això.

Des d'aquesta finestra al món vull agrair a les següents persones l'ajut que m'han donat per fer realitat el llibre, primer, i aquesta pàgina, després: Lurdes Buchaca, Paco Almansa, Josep Maria March, Jordi Ausàs, Jordi Pasques, Pere Casanova, Isidre Domenjó, Albert Batalla, Pep Farràs, Pere Martí, Arnau Colominas, Pere Vidal, Jordi Rodrigàlvarez, Joan Simon, Xavier Bentanachs, Jordi Bas i els crítics del manuscrit.

UN TASTET

2007-04-23T01:45:00.000+02:00

Mostra de 10 poemes, cinc de cada part. De tots se n'adjunta l'enllaç al vídeo de la seva recitació, el dia de la presentació del llibre a la Seu d'Urgell, el 30 de desembre de 2006.

ULLS D'ASTOR

Al vent http://www.youtube.com/watch?v=MYKnd0ydvJs
Banderes de països llunyans
onegen al cel de la serra.
Les issen el vent de carena
i l’aire calent dels fondals.
Són estendards d’altres terres
que es cargolen,
i pugen
i avancen
i a la fi passen,
voleiant airosos,
Cadí avall.

De pas http://www.youtube.com/watch?v=juPZNmiM7Nw
A l'alba camino costes amunt,
amb el record viu de la pell.
Déu pinta núvols roses al cel.
Vaig a la collada ampla,
al port de la gran vall.
Sóc pelegrí solitari,
devot del paisatge silent.
M'estic al temple d'herba i pedra,
al mig del pas, com una fita,
atent al pas d'ocells.
No fa vent,
porta oberta,
passeu pensaments.

Ceguesa http://www.youtube.com/watch?v=sdsxzABT24Y
Com formigues apressades
corren els andorrans.
Furguen muntanyes altes,
desfan costes de barsigals,
encaixen rius amb encofrat,
tallen arbredes per passar.
Cuques matusseres,
ai si s’ensorra el muntanyam!

Quiet http://www.youtube.com/watch?v=c0pX1Xr_xnA
Mirant les muntanyes
em faig mirall de la seva quietud.

Marcenca http://www.youtube.com/watch?v=uznHwPlCjVA
Marcenca d’argent,
suspesa a l’aire,
les ales batent.

Esguardes la terra
com guaita del cel.

Així passes estones,
fins que t’afalcones
damunt la serpent.

ARRELS DE BESURT

Fart http://www.youtube.com/watch?v=-Kbe_XMiQY0
N’estic fart de tu.
Quin malastre el teu veïnatge.
Quina enveja viure al nord,
sense tu.
M’esguerres la llengua,
m’estronques l’anhel,
em negues la història,
em barres el pas.
Per això visc en paral·lel,
sol si cal,
sabent-te a prop però aliena,
Espanya.

Allà dalt http://www.youtube.com/watch?v=BXr397MLZ-A
Si em donessin a triar
voldria ser de fusta.
Tenir mil fulles per cabells
i l'escorça grisa.
Els peus enfonsats a terra,
els braços oberts al vent.
Palplantat,
temptaria tronades,
em blegaria la neu,
Seria un pi de carena.

Fuig http://www.youtube.com/watch?v=5T39UNseMu0
Si tocat per la inspiració
et penso mot a mot,
m’embusso de cop.
En canvi si brolles d’un raig,
sentiment cantellut,
surts sencer i
et puc amorosir.
Per això et demano
que no m'atabalis,
rima pesada,
no em facis dir el que no vull.
Fuig,
ordre difícil,
escric més bé sense tu.

Feral http://www.youtube.com/watch?v=5dZb0pJpTbc
Ulls d’astor,
pell de besurt.
Ploma i fulla
em són cabell.
Radere els ulls
un món sencer:
valls i carenes,
boscos i ocells,
el meu país
i la llengua dels vells.
Mig fusta mig cel.
Si pugués,
seria aigua de pluja
per assaonar la terra
i entrar a dins les arrels.

Enyor http://www.youtube.com/watch?v=rfREg6No-aA
Ha passat el temps dels espernecs secrets,
al llit,
en silenci,
quan tothom dormia.
D’eixugar-me les llàgrimes al coixí
i quedar tes pel record
d’aquells instants.
De tallar-me les mans
per sortir de l’esvoranc
obert entre jo i el món
aquella tarda d’estiu.
La meitat de la vida
l’he viscut sense tu.
No tremolo de nit
ni se m’obren les mans.
Plorar ploro al bosc
o assegut al volant,
sol, en silenci,
com llavors.
I penso en el dia
que em faràs hola amb la mà,
com sortint d'escola
per anar cap a casa,
estimat Joan.

Ares

2007-04-21T23:40:00.000+02:00

Motivació:
L'esperança per la vida que s'atança. La llum va arribar, i ara creix feliç com el seu germà.

Vocabulari:
Ares: Nom d'una Mare de Déu. Ve d'altars, els que feien els pirinencs antics als llocs de pas per encomanar-se a les divinitats.

A vós

2007-04-21T23:39:00.001+02:00

Motivació:
La gratitud, aquella padrina oblidada.

Vocabulari:
-

Enyor

2007-04-21T23:38:00.001+02:00

Motivació:
La mort d'algú molt estimat, com un germà, trastoca la manera de veure-ho tot. El desitjable és que ho faci per bé. La tristor queda, però la pau torna.

Vocabulari:
Enyor: Enyorança.
Espernecs: Moviments compulsius.
Tes: Rígid.
Esvoranc: Forat profund.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=rfREg6No-aA

Efímers

2007-04-21T23:36:00.001+02:00

Motivació:
Vivim, vivim, sovint apressadament, però de sobte se'ns pot acabar la partida.

Vocabulari:
Angelets: Llavors de pixallit que s'escampen en bufar-les.
Pixallit: (Taraxacum officinale) o dent de lleó: planteta de flors grogues que creix als prats i a les vores dels camins.

Collar

2007-04-21T23:35:00.001+02:00

Motivació:
La mort entesa com canviar de vessant.

Vocabulari:
Collar: Passar un coll de muntanya.
Esguard: Mirada.

Testament

2007-04-21T23:33:00.002+02:00

Motivació:
Els arbres vells són font d'inspiració sobre com viure la vida.

Vocabulari:
Pollar-se: Corcar-se, la fusta.
Blegar: Tòrcer.
Àdhuc: Fins i tot.

Imatge de pau

2007-04-21T23:33:00.001+02:00

Motivació:
El merescut descans nocturn de pares, mares i fills.

Vocabulari:
-

Anhelat

2007-04-21T23:31:00.000+02:00

Motivació:
La màxima bellesa de la natura és la vida que surt d'un mateix.

Vocabulari:
Vesper (aligot): (Pernis apivorus). Rapinyaire migrador que migra en grans estols.
Ufana: Abundància exhuberant.
Saó: Humitat de la terra.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=9fUdnClW5ss

Ploro sol

2007-04-21T23:30:00.000+02:00

Motivació:
Pel naixement d'un fill.

Vocabulari:
Cadernera: (Carduelis carduelis). Moixonet acolorit i cantaire.
Estol de caderneres: Metàfora de les llàgrimes.

Semblança

2007-04-21T23:29:00.001+02:00

Motivació:
Déu m'agrada, però de vegades em costa d'entendre'l. La natura m'hi ajuda.

Vocabulari:
-

Com?

2007-04-21T23:28:00.001+02:00

Motivació:
Viure amb plenitud és la major acció de gràcies.

Vocabulari:
-

Xic

2007-04-21T23:27:00.001+02:00

Motivació:
El que per a mi és la senzillesa de la vida.

Vocabulari:
-

Somnis

2007-04-21T23:26:00.001+02:00

Motivació:
De vegades, els somnis són tan vius que semblen reals.

Vocabulari:
Estrafetes: Deformades.

Remei

2007-04-21T23:25:00.001+02:00

Motivació:
Quan tens una fixació que et turmenta, més val no analitzar-la gaire. L'oblit l'acaba eliminant.

Vocabulari:
Roent: Que crema molt.

Escup

2007-04-21T23:24:00.001+02:00

Motivació:
Mirar-se al mirall interior i veure com s'és, de veritat.

Vocabulari:
-

Fosca

2007-04-21T23:23:00.000+02:00

Motivació:
La nit és ferotge quan surt de dins nostre allò que no sabíem que portàvem.

Vocabulari:
Ranciejar: Tornar-se ranci.

Cucats

2007-04-21T23:22:00.000+02:00

Motivació:
L'amor, si no es fa, se'n va.

Vocabulari:
Cucats: Fets malbé per un cuc, els fruits.
Lloca: Aquí, qualitat de la fruita sobremadurada i de gust desagradable, acidós.
Agrejar: Fer-se agre.
Espetegar: Aquí, cruixir de frescor, la fruita.
Fel: Bilis.

Oració

2007-04-21T23:21:00.001+02:00

Motivació:
Passejant amb melangia vora el riu una tarda grisa de tardor.

Vocabulari:
Àdhuc: Fins i tot.
Solcat: Que hi fa solcs, reguerons rectes i paral·lels.
Porucs: Que tenen por.
Bressar: Bressolar.

Misèria

2007-04-21T23:20:00.001+02:00

Motivació:
L'egoisme fa malbé tot el que toca. Aquí el sexe.

Vocabulari:
-

Cor blanc

2007-04-21T23:19:00.001+02:00

Motivació:
La feblesa de la carn, en diuen.

Vocabulari:
-

Fuig

2007-04-21T23:18:00.001+02:00

Motivació:
Dificultats d'un aprenent de poesia.

Vocabulari:
Embussar-se: Obstruir-se.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=5T39UNseMu0

Intenció

2007-04-21T23:17:00.001+02:00

Motivació:
Per què escric poesia.

Vocabulari:
-

Mirall

2007-04-21T23:15:00.000+02:00

Motivació:
El Joan Obiols és amic i escriptor. Ell m'ha animat molt a escriure, i m'ha ensenyat a polir l'estil. Encara em falta molt, però.

Vocabulari:
Trencalòs: (Gypaetus barbatus) gran rapinyaire de vol pausat i àgil.
Enraonada: Entenimentada, assenyada.
Esporgador: Que esporga, que poda.
Astor: (Accipiter gentilis) rapinyaire forestal de mirada aguda.
Om: (Ulmus minor) arbre caducifoli.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=rlQ9tyI7RHo

Carles

2007-04-21T23:13:00.000+02:00

Motivació:
El meu germà Carles fa anys que se'n va anar a viure al Baix Llobregat, on els teixidors niuen vora el riu.

Vocabulari:
Àlber: (Populus alba) arbre caducifoli de ribera de la terra baixa.
Teixidor: (Remiz pendulinus) moixonet que fa el niu penjant dels arbres.

Matinada trista

2007-04-21T23:12:00.001+02:00

Motivació:
L'abús dels recursos, el menyspreu per la natura, l'oblit del passat.

Vocabulari:
Estassat: Que se li ha tallat la vegetació arbòria i arbustiva.
Lleres: Llits dels rius.
Asclar-se: Fer-se ascles, esquerdes.
Coberts: Aquí, teulades.

Allà dalt

2007-04-21T23:11:00.001+02:00

Motivació:
Emmirallament amb els arbres, especialment amb els que viuen en condicions extremes.

Vocabulari:
Palplantat: Quiet i clavat a terra.
Blegar: Tòrcer.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=BXr397MLZ-A

Feral

2007-04-21T23:10:00.001+02:00

Motivació:
Afany de fusió amb la natura.

Vocabulari:
Feral: Salvatge.
Assaonar: Fer saó, humitat a la terra.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=5dZb0pJpTbc

Retorn

2007-04-21T23:09:00.001+02:00

Motivació:
Les grans ciutats no són per a mi. M'estimo més la pau del Pirineu, quan en té.

Vocabulari:
Clos: Tancat.

Poble verd

2007-04-21T23:03:00.001+02:00

Motivació:
Euskal Herria és una nació admirable. La seva llengua és un dels tresors de la cultura europea.

Vocabulari:
-

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=CQods3gXhvE

Desig vital

2007-04-21T22:59:00.000+02:00

Motivació:
Definició d'un model de vida fonamentat en l'arrelament a una fe i a un territori.

Vocabulari:
-

Més i més

2007-04-21T16:55:00.001+02:00

Motivació:
Assolir la normalitat com a país comença per un mateix: saltant el mur de la dependència emocional vers un altre que es declara superior.

Vocabulari:
-

Fart

2007-04-21T11:20:00.001+02:00

Motivació:
L'insult, el menyspreu i la intromissió d'Espanya en la nostra vida se'm fan insuportables.

Vocabulari:
Malastre: Mala sort.
Esguerrar: Fer malbé.
Estroncar: Tallar.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=-Kbe_XMiQY0

Desig vital

2007-04-21T11:18:00.001+02:00

Motivació:
Definició d'un model de vida basat en l'arrelament a un credo i a un territori.

Vocabulari:
-

Raons

2007-04-21T11:16:00.002+02:00

Motivació:
Sóc independentista, i com més gran em faig, més clar ho tinc.

Vocabulari:
Blegar: Tòrcer.
Pregon: Profund.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=QGSTZ5uxKxE

Exposats

2007-04-21T11:16:00.001+02:00

Motivació:
La salut d'una llengua es mesura per l'ús que se'n fa. Al carrer, el català està reculant dia sí, dia també.

Vocabulari:
-

Fit a fit

2007-04-21T11:14:00.001+02:00

Motivació:
La subordinació de Catalunya vers Espanya arriba al punt de fer-me pensar que semblem una catifa: decorem i ens trepitgen.

Vocabulari:
Fit a fit: De tu a tu, cara a cara.
Cap cot: Amb el cap abaixat, mirant a terra.

Empeltats

2007-04-21T11:13:00.001+02:00

Motivació:
Metàfora per expressar la unió artificial de Catalunya a Espanya.

Vocabulari:
Empeltats: Units com un empelt d'arbre.

Eterna genuflexió

2007-04-21T11:12:00.001+02:00

Motivació:
La dimissió lingüística dels catalanoparlants és la principal amenaça per a la normalitat de la nostra llengua.

Vocabulari:
Servil: Propi d'un esclau.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=pDHLLvksY3g

Home fort

2007-04-21T11:11:00.001+02:00

Motivació:
Poema fet en saber d'un jove vidu de la Seu.

Vocabulari:
Enyor: Enyorança.

Enterrament

2007-04-21T11:10:00.001+02:00

Motivació:
La hipocresia s'expressa de mil maneres, fins i tot aparentant el que no se sent quan es mor algú conegut.

Vocabulari:
Ardat: Grup de gent, colla.
Fats: Insulsos, sense substància.
Acorruar-se: Fer una corrua, una filera.
Moltó: Mascle sanat de l'ovella.

El fill

2007-04-21T11:08:00.000+02:00

Motivació:
La guerra i la mort, qui més les pateix són les dones.

Vocabulari:
Esma: Empenta, ganes, tremp.
Bords: De pare desconegut.

Dama blanca

2007-04-20T23:55:00.001+02:00

Motivació:
La neu.

Vocabulari:
-

Mullena

2007-04-20T23:54:00.001+02:00

Motivació:
Evocació del que podria haver estat una nevada nadalenca i no fou. En canvi, sí que nevà per Reis, d'aquí el "regal". La "força serena" és la neu, entesa com un element amansidor de les cabòries dels homes.

Vocabulari:
Gotes enflocades: Gotes d'aigua que es tornen flocs de neu: aiguaneu. Potser és una paraula inventada per mi.

Llençols de fil

2007-04-20T23:52:00.000+02:00

Motivació:
Emoció per la neu que ha de caure.

Vocabulari:
Segalers: Partida de prats de dall de l'obaga de la Seu.
Ensumar: Olorar, flairar.
Silent: Silenciós.
Colgar: Cobrir completament.

Veu de neu

2007-04-20T23:50:00.001+02:00

Motivació:
El captivament que sento per la neu.

Vocabulari:
-

Vent

2007-04-20T23:45:00.000+02:00

Motivació:
Evocació de la força del vent.

Vocabulari:
Encabalat: Ficat a dins d'una llera.
Mare: Llit, llera d'un riu.

Fogony

2007-04-20T23:44:00.001+02:00

Motivació:
Referit al vent homònim.

Vocabulari:
Fogony: Vent de component nord que en travessar el Pirineu s'escalfa i fa pujar la temperatura en algunes valls del vessant sud de la serralada. A la Seu bufa algun cop cada any.
Bromes: Núvols.
Pregones: Profundes.
Cadí: La serra que domina el paisatge de la Seu.
Les parets de roca jove són les de la cara nord del Cadí.

Ull

2007-04-20T23:42:00.000+02:00

Motivació:
Instantània assegut sota uns pins negres. El tronc d'un d'ells semblava mirar-me.

Vocabulari:
Broc: Tros de branca trencada agafada al tronc.
Reïna: Resina.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=cTwfjT8p2JA

Instant

2007-04-20T23:41:00.001+02:00

Motivació:
Imatge del vent jugant amb la neu.

Vocabulari:
Follet: Remolí de vent.
Rabietat: Impuls nerviós.

Glopada

2007-04-20T23:40:00.001+02:00

Motivació:
Referit a uns glops (pollancres, Populus nigra) vestits de tardor. Són els mateixos arbres del poema Condemnats.

Vocabulari:
Glopada: Acció de beure / conjunt de glops o pollancres (Populus nigra).
El títol fa un joc de paraules entre l'acció de beure (glop), aquí entesa com si ens beguéssim la tardor, i uns glops afilerats a la vora del riu.

Blanc

2007-04-20T23:38:00.000+02:00

Motivació:
Evocació de la blancor de la serra del Cadí nevada.

Vocabulari:
Cadí: La serra que domina el paisatge de la Seu.

Manegor

2007-04-20T23:37:00.000+02:00

Motivació:
Manegor és un indret especial del Principat d'Andorra. Per aquí passen mils d'ocells migradors cada tardor, i també hi passaren persones que fugien del feixisme.

Vocabulari:
Manegor: Petita plana que hom troba sota el port d'Incles, a la vall homònima, al Principat d'Andorra.
Anrodat: Muntanya situada al nord de Manegor.
Isla: Estany que vessa les aigües al clot de Manegor.
Abeurar: Donar beure.
Juclar: Muntanya a l'est de l'indret en qüestió.
Ombrejar: Fer ombra.
Aljub: Dipòsit d'aigua de pluja, aquí dipòsit de neu.
Granit canviat: expressió per referir-se al gneiss, la roca granítica que hi ha a Manegor.

Siscaró

2007-04-20T23:35:00.000+02:00

Motivació:
Esperant veure trencalossos al planell de Siscaró, a la capçalera de la vall d'Incles, al Principat d'Andorra, deixo anar la imaginació i em veig volant, i m'adono com n'és de fugissera la vida.

Vocabulari:
A per alt de: A sobre de.
Asclada: Esquerdada.
Juclar: Muntanya situada a l'oest del lloc.
Siscaró: Muntanya que corona el planell de Siscaró.
Cabana Sorda: Muntanya situada a l'oest de l'indret en qüestió.
Anrodat: Muntanya emblemàtica de la vall d'Incles, també a l'oest.
Acanalat: Que té canals.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=SD2Ao99ngUQ

Ceguesa

2007-04-20T23:34:00.000+02:00

Motivació:
El Principat d'Andorra s'està transformant a un ritme de vertigen: edificis i carreteres retallen el paisatge, sobretot al fons de vall.

Vocabulari:
Furgar: Aquí, excavar.
Barsigals: Esbarzerars, matolllars punxents.
Matusser: Maldestre.
Muntanyam: Conjunt de muntanyes.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=sdsxzABT24Y

Sospita

2007-04-20T23:33:00.001+02:00

Motivació:
Poema referit als primers indicis de nidificació de trencalòs al Principat d'Andorra. La llana en un replà és el que veia del seu niu.

Vocabulari:
Pessó: Munt, garbera.
Ginebre: (Juniperus communis), arbust punxent.
Manyoc: Mica, tros d'un teixit.
Esbalçada: Que ha caigut per un esbalçader.
Voleiar: Volar gràcilment.
Tall: Verticalitat de la basera.
Basera: Paret de roca vertical, esbalçader.

Sota el baser

2007-04-20T23:31:00.000+02:00

Motivació:
Vigilància d'un niu de trencalòs.

Vocabulari:
Baser: Paret de roca vertical, esbalçader.
Entomar: Parar amb el cos.
Esguardar: Mirar.
Servar: Guardar.
Jaç: Racó habilitat a terra per passar-hi la nit o una estona.
Àliga roja: Trencalòs (Gypaetus barbatus). Nom que rep en alguns llocs del centre de l'Alt Urgell, com a la vall d'Alinyà.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=SNsfy_iczWs

Testimoni de fusta

2007-04-20T23:29:00.000+02:00

Motivació:
M'imagino que uns pins són els testimonis del festeig d'una parella de trencalossos.

Vocabulari:
Capcina: Punta de la capçada d'un pi.
Baser: Paret vertical, esbalçader.
Canya: Cova.
Balç: Tallat rocós, esbalçader.
Fer: Salvatge.

Exemple

2007-04-20T23:28:00.001+02:00

Motivació:
Admiro la paciència dels grans rapinyaires quan coven. El dia és el de l'eclosió, el company qui l'ha de rellevar i la llum la de cada dia quan s'acaba la nit.

Vocabulari:
Àliga roja: Trencalòs (Gypaetus barbatus). Nom que rep en alguns llocs del centre de l'Alt Urgell, com a la vall d'Alinyà.

Lletó

2007-04-20T23:24:00.000+02:00

Motivació:
Des de Lletó es veuen passar mils de rapinyaires migradors cada final d'estiu.

Vocabulari:
Lletó: Poblet deshabitat del peu de la cara nord del Cadí, municipi d'Alàs i Cerc.
Esdentegada: Sense dents.
Badar: Estar a la lluna, de vegades amb la boca oberta.
Serrar: Tancar amb força.
Boscalt: Santuari de sota Cadí, prop d'Ansovell.
Glopades: Alenades.

Jóc d'una nit

2007-04-20T23:22:00.001+02:00

Motivació:
Un dels fenòmens de la natura que més m'agrada és la migració dels ocells, i la dels grans rapinyaires gregaris és molt espectacular i suggerent. La gran muralla és la serra del Cadí.
La cara nord vertical del Cadí serveix de georeferència i per guanyar alçada a les aus planadores, com els aligots vespers.

Vocabulari:
Jóc: Lloc on dormen ocells.
Encluses: Aquí, les parts superiors dels núvols de tempesta.
Aligot vesper: (Pernis apivorus), rapinyaire migrador que viatja en estols.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=srINNxiEE_4

Amunt i lluny

2007-04-20T23:20:00.000+02:00

Motivació:
Observar la migració dels ocells, especialment la dels grans rapinyaires, és un espectacle magnífic. El vent a l'esquena d'un nord massa llunyà es refereix a l'origen nòrdic de molts d'aquests ocells que passen per aquí. Aquelles contrades representen virtuds com el respecte a la llibertat dels altres, l'amplitud de mires, el civisme i el progrés humà que a l'estat on vivim són tan difícils de trobar.

Vocabulari:
Vespers: Abreviació d'aligots vespers (Pernis apivorus), rapinyaire migrador que viatja en estols.
Ocells de vela: Metàfora per referir-me als ocells planadors.

Barquetes

2007-04-20T23:19:00.000+02:00

Motivació:
Inspirat en la migració dels grans rapinyaires. Després dels grans estols són els estols d'aligot vesper (Pernis apivorus) (vegeu poemes Lletó, Jóc d'una nit, Al vent i Amunt i lluny). El gruix dels aligots vespers passa pel Cadí a final d'agost i començament de setembre, mentre que el màxim de marcenques es veu cap a mitjan setembre. La blancor i la manera de volar de les marcenques em fa pensar en petites barques que suren en un mar blau, el cel.

Vocabulari:
Marcenques: Abreviació d'àligues marcenques (Circaetus gallicus), gran rapinyaire migrador.
Afilerades: Fent una filera, que és com migren les marcenques els dies de pas intens.

Marcenca

2007-04-20T23:18:00.001+02:00

Motivació:
L'àliga marcenca caça serps que detecta quedant-se quieta a l'aire i observant el terra.

Vocabulari:
Esguardar: Mirar.
Afalconar-se: Llançar-se contra alguna cosa com un falcó.
Serpent: Serp.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=uznHwPlCjVA

Silencis

2007-04-20T23:16:00.000+02:00

Motivació:
Poema fet mentre feia un control de la migració d'ocells rapinyaires al Cadí. La quietud del moment convidava a escoltar.

Vocabulari:
Safareig: Aquí, entès com fer safareig, és a dir explicar-se tafaneries.
Pantigana: Insecte de l'ordre dels ortòpters (saltamartins, grills, ...) que en rascar els èlitres produeix un rac-rac característic.
Borinot: Insecte de l'ordre dels himenòpters (vespes, abelles, ...). El seu zum-zum fa com si rondinés.

Quiet

2007-04-20T23:15:00.001+02:00

Motivació:
L'observació de la natura, especialment quan s'espera assegut en un lloc, es basa en la quietud.

Vocabulari:
-

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=c0pX1Xr_xnA

Cavallers negres

2007-04-20T23:13:00.000+02:00

Motivació:
Evocació de la parada nupcial del gall fer (Tetrao urogallus).

Vocabulari:
Foscant: Vespre.
Alterós: Orgullós.
Gallards: Orgullosos.
Ignot: Incert.

L'ombra

2007-04-20T23:11:00.000+02:00

Motivació:
Evocació del picot negre (Dryocopus martius).

Vocabulari:
Aixola: Eina per buidar els troncs i fer-ne esclops, cóms, ... La seva forma no és com la del bec del picot negre, però sí la seva funció.

Al vent

2007-04-20T23:08:00.001+02:00

Motivació:
La migració de rapinyaires gregaris és d'allò més suggerent. Aquí em semblen banderes al vent. La serra és la del Cadí.

Vocabulari:
Fondals: Clotades, fons de barrancs.
Cadí: La serra que domina el paisatge de la Seu.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=MYKnd0ydvJs

De pas

2007-04-20T23:05:00.000+02:00

Motivació:
Poema que evoca l'experiència d'anar a un port d'alta muntanya a contemplar la migració de petits ocells migradors. El temple d'herba i pedra és l'alta muntanya. La porta oberta és el port d'Incles, el lloc del Principat d'Andorra on està inspirat aquest poema. Està oberta perquè no fa vent, ja que aquest dificulta o fins i tot barra el pas als ocells migradors. Els mateixos ocells que metafòricament anomeno pensaments, ja que la seva procedència, instint i coratge em motiven reflexions sobre la natura humana i jo mateix.

Vocabulari:
Silent: Silenciós.
Fita: Munt de pedres a la vora d'un camí per assenyalar-ne el traçat.

Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=juPZNmiM7Nw

Condemnats

2007-04-20T22:45:00.001+02:00

Motivació:
Lament per la premonició que tallaran una filera de glops que creixen a tocar de Canillo, al Principat d'Andorra. Són els mateixos arbres que inspiren el poema Glopada.

Vocabulari:
-

L'ombra

2007-04-20T18:23:00.001+02:00

Motivació:
Evocació del picot negre (Dryocopus martius).

Vocabulari:
Aixola: Eina per buidar els troncs i fer-ne esclops, cóms, ... La seva forma no és com la del bec del picot negre, però sí la seva funció.

De pas

2007-04-20T18:15:00.000+02:00

Aigua

2007-04-20T16:16:00.000+02:00

Motivació:
La pluja, vida per a la terra.

Vocabulari:
-

Tempesta

2007-04-20T16:13:00.000+02:00

Motivació:
Sensacions que em provoca una tronada d'estiu vista des de casa.

Vocabulari:
-

TEMES

2007-04-10T06:20:00.005+02:00

Heus ací la llista dels temes del llibre i dels respectius poemes segons l'ordre d'aparició:

PLUJA: Tempesta i Aigua
NEU: Dama blanca, Mullena, Llençols de fil i Veu de neu
VENT: Vent i Fogony
INSTANTÀNIES PAISATGÍSTIQUES: Ull, Instant, Glopada, Blanc, Manegor, Silencis i Quiet
DENÚNCIA AMBIENTAL: Condemnats, Ceguesa i Matinada trista
TRENCALÒS (Gypaetus barbatus): Sospita, Sota el baser, Testimoni de fusta i Exemple
ALIGOT VESPER (Pernis apivorus): Lletó, Jóc d'una nit, Al vent i Amunt i lluny
ÀLIGA MARCENCA (Circaetus gallicus): Barquetes i Marcenca
GALL FER (Tetrao urogallus): Cavallers negres
PICOT NEGRE (Dryocopus martius): L'ombra
MATERNITAT: El fill
MORT: Home fort, Collar i Efímers
PUSIL·LANIMITAT NACIONAL: Eterna genuflexió, Fit a fit i Exposats
AUTOESTIMA NACIONAL: Empeltats, Raons, Desig vital, Fart, Més i més i Poble verd
FUSIÓ AMB LA NATURA: De pas, Retorn, Feral, Allà dalt, Oració, Xic i Siscaró
PERSONES: Carles, Mirall i Enyor
ESCRIURE POESIA: Intenció i Fuig
FEBLESES: Enterrament, Cor blanc, Misèria, Cucats, Fosca, Escup, Remei i Somnis
ESPERANÇA: Com?, Semblança, Ploro sol, Testament i A vós
PATERNITAT: Anhelat, Imatge de pau i Ares

EL LLIBRE

2007-04-10T06:20:00.001+02:00

ASTOR i BESURT és un poemari que recull 71 poemes repartits en dues parts. La primera, Ulls d'astor, aplega poemes sobre l'entorn natural: pluja, neu, vent, paisatges, instantànies en lletra, trencalòs, àliga marcenca, aligot vesper, gall fer, picot negre, ... Són poemes d'estil lliure, sense rima, curts. L'astor és un rapinyaire forestal que caça a l'aguait. De la mateixa manera, jo he pretès copsar l'entorn que m'envolta.

La segona part, Arrels de besurt, recull els poemes ideològics i íntims. Parlen de la vida, la mort, la llibertat, el país, la llengua, la fe, la dignitat, ... També són curts i lliures. El besurt és un arbre d'alta muntanya conegut sobretot com a moixera de guilla, però al Pirineu se l'anomena així. Fa una florida molt maca, ombreja a l'estiu, té una tardor acolorida i a l'hivern dóna fruits a la fauna. M'inspira fermesa.

Per tot plegat, ASTOR i BESURT és un viatge entenedor de fora cap a dins, del món natural a la meva manera de veure el món humà.

EL LLIBRE

2007-04-10T06:08:00.001+02:00